L'abril de 1910, quan la societat catalana encara s'està recuperant de la Setmana Tràgica, Carme Karr (1865-1943) és convidada per l'Ateneu Barcelonès a impartir-hi un cicle de conferències sota el títol Cultura femenina. Ella ja és una escriptora i articulista reconeguda i s'ha fet un nom dins el moviment feminista conservador. Karr aprofita les tres sessions a l'Ateneu per expressar el seu anhel de millora de l'educació de les dones perquè participin activament en el progrés social i de país i denuncia la hipocresia d'un sistema patriarcal que les menysté. Si bé comença defensant una dona instruïda en benefici dels fills i filles –retent tribut a Dolors Monserdà o a Francesca Bonnemaison–, acaba proposant una reforma educativa d'acord amb els nous corrents pedagògics europeus. Aquests textos mostren la fertilitat i la vigència del pensament de Carme Karr i ens fan reflexionar sobre la consecució d'unes aspiracions que continuen marcant l'agenda feminista.